Winter School. Centre Internacional de Gandia, Universitat de València
El Master EM en WOP-P se imparte por el consorcio de cinco Universidades
europeas (Barcelona, Bologna, Coimbra; París-Descartes y Valencia) y
con la colaboración de dos universidades no europeas asociadas
(Universidad de Brasilia y Universidad de Guelph) y coordinado por un
equipo de profesores de la Facultad de Psicología y el Instituto
Universitario IDOCAL de la Universitat de València (www.uv.es/idocal), donde se imparte íntegramente en inglés.
miércoles, 18 de febrero de 2015
jueves, 4 de diciembre de 2014
martes, 22 de julio de 2014
ENTRE LÍNEES. CLARA ANDRÉS. UNIVERSITAT ESTIU GANDIA
Entrelínies es presenta com el tercer treball
discogràfic de Clara Andrés i la seua formació habitual, German
Ycobalzeta (guitarres), Xarli Oliver (percussions) i Aleix Forts
(contrabaix). Al Disc hi trobem un conjunt de 9 cançons, o 8 i una
entrelínia, teixides com un tot, una peça que té un ordre coherent i que
vol contar una història. Parla llavors d'un "després", d'un momento
sentimental en el que ja portes un equipatge, unes entrelínies que
t'acompanyen i que formen part de tu. El seu tò, tot i ser nostàlgic, és
sobretot reconciliador. Obri un calaix de moments viscuts, n'agafa les
entre línies, el torna a tancar i continua. Treballat per una banda més
madura s'acompanya de nous colors musicals deixats caure en un teixit
que no vol deixar de ser discret.
Bio:
Clara Andrés ('inicia als estudis musicals a l'Agrupació Artística Musical d'Oliva on tocava l'oboé i formava part de la coral. Al mateix temps inicia d'una manera autodidacta l'aprenentatge de la guitarra que la durà a fer els seus primers esbossos de cançons.
No és fins al 2000 quan comença a fer-se sentir públicament com a cantautora en diferents esdeveniments, sobretot a la ciutat de València: Jam'sautors a "Matisse", dia de la dona a "Ca Revolta", Universitat d'estiu de l'Horta a Campanar, concert a l'Ateneu de Russafa, etc.
Grava de manera amateur part d'aquestes cançons en diverses maquetes. Però trobem la seva carta de presentació a la maqueta "Inici", autoeditat i enregistrat a la Fournier (La Garriga) al 2005. L'èxit de la maqueta fou immediat. "Inici", dugué a Clara Andrés a participar en el Mercat de Música Viva de Vic l'any 2005, a la sala "Espai" de Barcelona per al programa "DeProp" de TV3, a ser finalista del premi Sona 9 l'any 2006 i a formar part amb la cançó "Hui fa vent" de la banda sonora de la pel·lícula "Dies d'Agost" del Marc Recha.
"Dies i dies" és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat també a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves. En aquest disc les seves cançons destaquen per una lírica propera que descriu situacions brillantment i amb una veu càlida. Va rebre dos premis als Premis Ovidi Montllor l'any 2008 de la mà de Joan Manuel Serrat , un als millors arranjaments musicals i l'altre a la millor cançó amb "Dies i dies". Aquest mateix any, Clara Andrés va ser reconeguda amb el primer premi del "Premi Miquel Martí i Pol" un nou guardó musical promogut per Lluis llach. La cantautora obtingué el reconeixement per l'adaptació del poema 'Personatges', de Josep Pedrals.
No deixa de participar activament en actes i events com els certàmens dels anys 2009 i 2010 del Poefesta "Festival de Poesia d'Oliva". L'octubre del 2010, apareix el seu disc "Huit" , un disc-cret amb huit temes nous i poc més de vint minuts on la senzillesa i la discreció en el detall són el seu propòsit. El disc rebrà l’elogi de la premsa.
DATA, HORA I LLOC
Dijous 24 de juliol a les 22.30 h.
Jardí de la Casa de Cultura Marqués González de Quirós
Descripció
Entrelínies es presenta com el tercer treball
discogràfic de Clara Andrés i la seua formació habitual, German
Ycobalzeta (guitarres), Xarli Oliver (percussions) i Aleix Forts
(contrabaix). Al Disc hi trobem un conjunt de 9 cançons, o 8 i una
entrelínia, teixides com un tot, una peça que té un ordre coherent i que
vol contar una història. Parla llavors d'un "després", d'un momento
sentimental en el que ja portes un equipatge, unes entrelínies que
t'acompanyen i que formen part de tu. El seu tò, tot i ser nostàlgic, és
sobretot reconciliador. Obri un calaix de moments viscuts, n'agafa les
entre línies, el torna a tancar i continua. Treballat per una banda més
madura s'acompanya de nous colors musicals deixats caure en un teixit
que no vol deixar de ser discret.Bio:
Clara Andrés ('inicia als estudis musicals a l'Agrupació Artística Musical d'Oliva on tocava l'oboé i formava part de la coral. Al mateix temps inicia d'una manera autodidacta l'aprenentatge de la guitarra que la durà a fer els seus primers esbossos de cançons.
No és fins al 2000 quan comença a fer-se sentir públicament com a cantautora en diferents esdeveniments, sobretot a la ciutat de València: Jam'sautors a "Matisse", dia de la dona a "Ca Revolta", Universitat d'estiu de l'Horta a Campanar, concert a l'Ateneu de Russafa, etc.
Grava de manera amateur part d'aquestes cançons en diverses maquetes. Però trobem la seva carta de presentació a la maqueta "Inici", autoeditat i enregistrat a la Fournier (La Garriga) al 2005. L'èxit de la maqueta fou immediat. "Inici", dugué a Clara Andrés a participar en el Mercat de Música Viva de Vic l'any 2005, a la sala "Espai" de Barcelona per al programa "DeProp" de TV3, a ser finalista del premi Sona 9 l'any 2006 i a formar part amb la cançó "Hui fa vent" de la banda sonora de la pel·lícula "Dies d'Agost" del Marc Recha.
"Dies i dies" és el seu primer disc, autoeditat i enregistrat també a la Fournier (La Garriga) a la tardor del 2007, on es recullen part de les cançons de la maqueta i altres de noves. En aquest disc les seves cançons destaquen per una lírica propera que descriu situacions brillantment i amb una veu càlida. Va rebre dos premis als Premis Ovidi Montllor l'any 2008 de la mà de Joan Manuel Serrat , un als millors arranjaments musicals i l'altre a la millor cançó amb "Dies i dies". Aquest mateix any, Clara Andrés va ser reconeguda amb el primer premi del "Premi Miquel Martí i Pol" un nou guardó musical promogut per Lluis llach. La cantautora obtingué el reconeixement per l'adaptació del poema 'Personatges', de Josep Pedrals.
No deixa de participar activament en actes i events com els certàmens dels anys 2009 i 2010 del Poefesta "Festival de Poesia d'Oliva". L'octubre del 2010, apareix el seu disc "Huit" , un disc-cret amb huit temes nous i poc més de vint minuts on la senzillesa i la discreció en el detall són el seu propòsit. El disc rebrà l’elogi de la premsa.
MARINA ROSSEL A MOPUSTAKI. UNIVERSITAT ESTIU GANDIA
Si bé el primer volum va ser iniciativa de Rossell -que va voler oferir un regal al seu amic com a fruit de la seva intensa relació artística i personal durant més de 30 anys-, en aquest cas la gènesi del disc es troba en la voluntat del mateix Moustaki. Un cop escoltat el primer treball, ell mateix va encoratjar a Marina a fer-ne una continuació, però amb una única condició: en aquest cas seria ell mateix qui escolliria els temes a versionar. El cantant d’origen grec, després de col·laborar en el primer CD, va voler en aquesta ocasió triar les cançons que volia escoltar en veu d’ella. Aquest desig, sens dubte, confereix un gran valor artístic i emocional a aquest segon volum de ‘Marina Rossell canta Moustaki’, que veurà la llum a primers de juny.
Aquest nou àlbum d’estudi conté onze temes: nou noves versions de grans èxits del seu gran amic Georges Moustaki cantats en català, a més d’un emotiu tema inèdit composat per la barcelonina que dedica al seu amic absent, i una cançó –la Marxa de Sacco i Vanzetti / Here’s to you– en què la cantant compta amb la complicitat de veus convidades de luxe, com David Carabén de Mishima, Joan Colomo, Bikimel, Alessio Arena o Cesk Freixas. Un dels temes versionats, Els amics, també compta amb la veu de Manolo García. Aquest nou àlbum es converteix, doncs, en el darrer present de Marina Rossell a Georges Moustaki, que malauradament ens va deixar ara fa poc menys d’un any. Rossell completa així el seu tribut fent realitat una de les darreres voluntats artístiques del cantant: que la seva estimada amiga cantés les seves cançons predilectes.
La brillant producció de Marina Rossell canta Moustaki, volum 2 és fruit de l’estreta col·laboració entre Rossell i el músic Xavi Lloses -còmplice habitual de l’artista-, que també ha estat el responsable de la direcció musical i els arranjaments.
DATA, HORA I LLOC
Dimecres 23 de juliol a les 22.30
Jardí de la Casa de Cultura Marqués González de QuirósDescripció
Després de l’èxit del primer volum de Marina Rossell canta Moustaki’ (World Village – Harmonia Mundi, 2011) – amb més de 30.000 còpies venudes- i de la gran acceptació tant per part del públic com per part de la crítica, Marina Rossell ens presenta el segon volum de tribut al seu gran amic Moustaki.Si bé el primer volum va ser iniciativa de Rossell -que va voler oferir un regal al seu amic com a fruit de la seva intensa relació artística i personal durant més de 30 anys-, en aquest cas la gènesi del disc es troba en la voluntat del mateix Moustaki. Un cop escoltat el primer treball, ell mateix va encoratjar a Marina a fer-ne una continuació, però amb una única condició: en aquest cas seria ell mateix qui escolliria els temes a versionar. El cantant d’origen grec, després de col·laborar en el primer CD, va voler en aquesta ocasió triar les cançons que volia escoltar en veu d’ella. Aquest desig, sens dubte, confereix un gran valor artístic i emocional a aquest segon volum de ‘Marina Rossell canta Moustaki’, que veurà la llum a primers de juny.
Aquest nou àlbum d’estudi conté onze temes: nou noves versions de grans èxits del seu gran amic Georges Moustaki cantats en català, a més d’un emotiu tema inèdit composat per la barcelonina que dedica al seu amic absent, i una cançó –la Marxa de Sacco i Vanzetti / Here’s to you– en què la cantant compta amb la complicitat de veus convidades de luxe, com David Carabén de Mishima, Joan Colomo, Bikimel, Alessio Arena o Cesk Freixas. Un dels temes versionats, Els amics, també compta amb la veu de Manolo García. Aquest nou àlbum es converteix, doncs, en el darrer present de Marina Rossell a Georges Moustaki, que malauradament ens va deixar ara fa poc menys d’un any. Rossell completa així el seu tribut fent realitat una de les darreres voluntats artístiques del cantant: que la seva estimada amiga cantés les seves cançons predilectes.
La brillant producció de Marina Rossell canta Moustaki, volum 2 és fruit de l’estreta col·laboració entre Rossell i el músic Xavi Lloses -còmplice habitual de l’artista-, que també ha estat el responsable de la direcció musical i els arranjaments.
Suscribirse a:
Entradas (Atom)



