FALLES I PARTICIPACIÓN CIUTADANA

Josep Montesinos i Martínez.
President de l'Associació de Veïns Afectats pel Riva al Barri del Carme (els de la Muralla)


Les Falles, les volgudes, les odiades, les admirades, les no suportades, el llenguatge barroc, la innovació, la transgressió, la reacció... ja estan ací. La visió polièdrica que la festa té ,suposa que des de l'exterior sense un anàlisi en profunditat ens faça quedar en el tòpic, la imatge menyspreada o bé la volguda.

Tinc, en primer lloc que confessar que a mi m'agrada la Festa, la Festa de les Falles, no sóc faller (ho vaig ser) però el meu entorn familiar i jo mateix sempre hem viscut la festa. Reconec i patisc igual que la resta dels ciutadans d'esta urbs els nombrosos i cada vegada pitjors conseqüències de la mateixa, però no sóc dels que fuig de la cremà, i sí que caldrà llimar eixos inconvenients, equilibrar els drets d'uns junt amb els dels altres, cal dialogar.

Visc en un barri castigat, no per les Falles, sinó per l'abandó, la desídia, l'especulació, un barri que ha perdut més del cinquanta per cent dels seus habitants en els últims 30 anys, i que lluita entre la regeneració i l'acaçament urbanístic. S'ha titlat a les Falles d'estar d'esquena a la realitat social del seu entorn, però açò és una generalització injusta, i si bé el món del monument ha anat cada vegada més apostant per la monumentalitat i la globalització dels temes, alguns artistes i comissions realitzen valentament altres opcions.

Anem a referir-nos ací a un cas de relació entre un moviment veïnal en defensa de les seues llars i barri i la falla. Recordaran vostés el mal anomenat cas de la Muralla Musulmana, aquell en el qual l'Administració pretenia expropiar a més d'un centener de veïns del Barri del Carme, derrocar les seues cases i construir equipaments de l'Administració, tot amb l'excusa de la posada en valor de la muralla musulmana. Recordaran la lluita dels veïns per evitar eixe despropòsit, i al final l'actitud del nou director general encarregat del Riva iniciant un procés de Participació Ciutadana que està permetent l'assumpció d'acords cara a la regeneració del barri, el manteniment de la població i la posada en valor del monument defensiu. Doncs bé, la Falla inclosa en eixe espai, la de la Plaça del Ángel, i a través dels seus artistes: Marisa Falcó i Paco Pellicer, equip Fet d'Encàrrec, han anat embastant el seu monument faller segons es desenvolupava la dita lluita ciutadana, segons es produïen els esdeveniments. Així l'any 2003 en ple fragor de la lluita i amb una perspectiva terrible per als ciutadans ja que el Pla es pretenia dur a terme, el monument es referia a la prepotència, la destrucció del Patrimoni, a la desesperació de la ciutadania per la pèrdua de sa casa i del seu referent vital. L'any 2004 les coses anaven canviant, gràcies a la Participació, i el monument reflectia el que es volia de l'entorn, un barri viu, amb habitants, amb tallers artesans, amb comerç. El 2005, les bases del nou Pla estaven consensuades i l'Ángel de la falla pujava al cel no sense deixar a ciutadans i polítics deures per a fer. L'any 2006 la falla reflexa el que està pasant en l'entorn de la Ciutat Vella, l'acaçament urbanístic. A un bresca de rica mel els especuladors que acudixen. Sàtira, reivindicació ciutadana, ànsia de llibertat, expressió artística amb una estètica diferent, humor, això són també les Falles. També els 2007, 2008 i 2009.

Què ens espera en l’Àngel per aquestes Falles? Amb curiositat observem una falla compromessa amb la realitat de l’entorn. Algun dia caldrà fer l'anàlisi dels diversos missatges fallers (no sempre unívocs), producte d'una societat plural, dinàmica, amb ganes de riure, de sentir, de viure.